Rosa d`abril Morena de la serra, De Montserrat d’ Estel,
¡Iluminiu la catala terra,
Guien- nos cap al cel.
Amb serra d’ or els angelets serrarem
Eixos turons per fer – vos un palau;
Reina del Cel que els serafins baixarem,
Deú-nos abric dins vostre mantell blau,
Alba naixent d ‘ estrelles coronada,
Ciutata de Déu que somnis David,
A vostres peus la lluna s’és posada,
El sol sos raigs us dóna per vestit
Del Catalans sempre sereu princesa,
Dels espanyols l ‘ Estrella d’ Orient,
Sigueu pels bons pilar de fortalesa,
Pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora,
Sens veure mai els cims de Montserrat;
En terra i mar oiu a qui us implora,
Torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Fontt de l’ aigua de la vida,rageu del cel al cor de mon pais,
Dons i virtuts deixeu-li Florida;
Feu-ne, si us plau, el vostre paradis,
Ditxosos ulls, Maria, els els que vegen,
Ditxós el cor que s’obre a vostre llum;
Rosa del Cel que els serafins voltegen,
A ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil del Libano corona.
Arbre d’encens, palmera de Sion,
El fruit sagrat que vostre amor ens dóna,
És Jesucrist, el Redemptor del món,
Amb vostre nom comença nostra història,
I és Montserrat el nostre Sinaí;
Siguin per, tots l’escala de la glòria
Eixos penyals coberts de romaní.
J. VERDAGUER
